Rei d'Escacs

"Si agafes la teva vida, el teu entorn i context, i l'equipares a un taulell d'escacs, digues, qui seria el rei del teu petit món?"

Em sembla més interessant plantejar-se "quina figura, quin rol, seria jo?"; què hi farem, un altre dia. Però la pregunta és trampa, i m'encanta. Tots aquells que pensin que la resposta és el president, el rei o cap de govern, l'amo, el cura, el Papa, Déu, son pare o qualsevol altre figura paternal i (pre)potent, ja poden cardar el camp i replantejar-se la seva intranscendent existència.
El "rei" és allò més important per la resta del col·lectiu del taulell, allò que cal protegir amb molta cura, allò pel qual la resta de peces no dubten en sacrificar-se si s'hi escau (excepte en el cas dels jugadors més novells, ésclar). No us equivoqueu: el rei no és el més poderós, ans al contrari! És el tresor d'incalculable valor, el bé més preuat, alhora que fràgil i feble, de la societat. El rei són tots i cada un d'aquells que tenen el potencial per passar-nos al davant, d'escapar de l'espiral d'odi, dels prejudicis i errors històrics i repetitius, i prendre'ns el relleu generacional.
El rei, senyors jugadors, són els nens.