11/7/2011: No hi ha manera. L'he perdut. Busco i regiro dins meu, registro i reordeno i torno a iniciar la recerca entre l'oceà sense fons dels sentiments, records i pensaments, però no hi és per enlloc. Reobro velles cicatrius i tiro sal a ferides que encara han de sanar, tot desitjant trobar-hi la senyal que destapi el vel de la incertesa, la pista subtil que de sobte es fa evident i, malgrat deixar en ridícul la ceguesa anterior, justifica i dóna sentit a la recerca. Però res, no hi ha res. No hi ha manera. No trobo la inspiració, ni em trobo a mi mateix.
La inspiració és un mentida!
ResponEliminaMolt cert, senyor Anònim. És més, obsessionar-se en la recerca d'inspiració acostuma a portar només a l'ofuscació i a l'anul·lació de la creativitat.
ResponEliminaRT, pero jo enlloc dinspiracio, no trobo a algú!
ResponElimina