dilluns, 2 de juliol de 2012

Quan vaig despertar...dinosaures.


Hi ha cançons que viuen per si soles. No m'entren a dins per formar plegats una orquestra irrepetible, sinó que són les protagonistes i heroïnes de la seva pròpia història. Simplement sé que hi són, les noto a prop i em fan llunyana companyia; no em semblen desconegudes, però alhora sonen estranyes. Sóc incapaç de reconèixer-ne cap nota concreta, però la seva presència em conforta fins que, poc a poc, la melodia va creixent fins a esdevir la banda sonora de la història que em té segrestat i que tinc entre les mans.




 “Fantasy is escapist, and that is its glory. If a soldier is imprisioned by the enemy, don't we consider it his duty to escape? 
[...] If we value the freedom of mind and soul, if we're partisans
 of liberty, then it's our plain duty to escape, and to take as many people with us as we can!” 
 J. R. R. Tolkien

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada